Música del Correfoc

Un dels trets característics que defineixen el Correfoc de Manresa i el diferencien d'altres festes similars és l'existència d'una música pròpia, tant per la Mostra com per al Correfoc. Aquesta música ha arribat a ser tan popular i coneguda que molta gent creu que és tradiconal i antiga, de fa molts segles, però la veritat és que totes les peces han estat creades expressament per a la festa pel músic Lluís Toran, tret de la música de la Víbria infantil, creada el 2005 per Lluís Sarró.

Els organitzadors del primer Correfoc de Manresa tenien molt clar que era necessari crear una música pròpia. Per aquest motiu, es van posar en contacte amb Lluís Toran, que aleshores era el compositor de les músiques de cercavila del grup de teatre al carrer, Setrill. Toran va rebre l'encàrrec amb molta il·lusió i va crear de zerp unes músiques que han acabat formant part de l'imaginari col·lectiu i que han transcendit molt més del que un principi es podia imaginar.

Una de les dificultats que va tenir el compositor a l'hora de crear les músiques va ser que les figures que havien de ballar encara no estaven construïdes i s'havia de guiar pels dibuixos i les explicacions sobre el simbolisme de la imatgeria que li donaven els organitzadors del Correfoc i els constructors de les figures.

En el moment de compondre les músiques Lluís Toran no va inspirar-se en cap estil musical concret i va fer una creació totalment lliure, amb l'objectiu molt clar que havia de fer una música festiva i alhora, en certs temes, majestuosa. Només hi ha una única composició en què va seguir una estructura ja creada prèviament, Es tracta de la peá amb que es convida a ballar a tot el públic quan ja no hi ha foc, coneguda com a De Vacances. Aquesta peça és un pasodoble que ha acabat sent, potser juntament amb la música de la Moscada, una de les més conegudes.

Com explica el mateix Toran, la música que més li va costar de compondre va ser la del ball de dimonis, atès que havia de ser festiva, amb els ritmes molt marcats i que pogués tenir una coreografia evident. Amb tot, a mesura que l'anava component, s'anava imaginant la coreografia, i va quedar gratament sorprès quan va veure que el ball de dimonis que s'havia creat era d'una sorprenent similitud de la coreografia que ell mentalment havia imaginat.

El resultat d'aquest procés de creació són les set peces que es toquen a la Mostra i el Correfoc. Cinc són músiques per als balls dels dimonis i els dracs: ball de dimanis, de la Víbria, del Drac, el Valset de la Víbria i el Drac, ball de l'Asmodeo que es toquen només el dia de la Mostra. Finalment, hi ha dues peces més -la música de la Moscada i el pasodoble De Vacances- pensades per a ser ballades tant pels dimonis i els dracs com pels participants en el Correfoc quan aquest transcorre per carrers o places o quan, al final de la Mostra, es convida al públic a sortir al mig de la plaça i a saltar entre els dimonis i els dracs a la darrera Moscada final sense foc.

Música de la Mostra

Ball de Dimonis

Víbria

Drac

Valset

Asmodeo



Música del Correfoc

Moscada del Correfoc

De vacances


Una de les qualitats del Correfoc de Manresa és que cada any s'ha tocat la música en directe. Per a la primera edició es van buscar músics manresans amb ganes de participar en la festa i es va crear una banda circumstancial per poder actuar el dia del Correfoc. En aquesta banda també es van incloure els tabalers. En el primer Correfoc els músics van tocar durant la cercavila de foc. Pels carrers van tocar el pasodoble De Vacances i a les places van tocar la música de la Moscada o el ball de dimonis, segons si la plaça en qüestió s'hi havia de fer una Moscada o hi havien de ballar els dimonis. Els organitzadors van veure que aquest ritme alentia molt la cercavila. Aquesta circumstància i el fet que molta gent encara tenia molt respecte a entrar a la cercavila, van fer que es pensés en crear la Mostra del Correfoc, per poder ensenyar-lo a tota aquella gent que no volgués participar directament en la cercavila. En crear-se la Mostra, tots els balls van passar a fer-se en aquesta i només van quedar per al Correfoc la música de la Moscada i el pasodoble De Vacances.

La separació de la festa en dos actes complementaris també va comportar que tota la música dels balls de la Mostra es continués fent amb un grup de músics tocant en directe a la mateixa plaça, mentre que al recorregut del Correfoc -als trams dels carrers- només hi intervenen els tabalers i, a les places, la música ve d'un potent equip de sonorització instal·lat damunt d'un cotxe tot terreny gràcies al qual es poden escoltar les músiques enregistrades prèviament.